Epístoles patronals a les treballadores "Falsa reunió i cínic comunicat"

Col·laboradors NO!!

Creditors!!!!

Trobar-nos un correu, les bones gents de la plantilla del Liceu, allà on hauríem de rebre les nòmines i pagues extres que ens deuen; És un abús en molts sentits.
En primer lloc no som col·laboradores, som treballadores de la Fundació Gran Teatre del Liceu i ens deu part del nostre salari. Per tant a la plantilla no existixen els col·laboradors o col·laboradores.
Certament hi ha col·laboracionistes, porugues, pregoneres del patrons, malastrugues i d'altres espècimens humans. En tot cas, no ens confonem, ara no és aquest el assumpte.

Citar als representats no es reunir-se amb el Comitè

Les converses de negociació van cloure més enllà del determinat per l'acord de juliol passat, dit això, la voluntat i bona fe del comitè no és discutible. Tot i així la resposta rebuda va se recollida com a ofensa i provocació. Una burla, com es transmet cada dia al públic, a l'octaveta que es distribueix a l'entrada de les funcions. En una negociació oferir condicions pitjors, des dir-se cada cop, és una provocació.
No hi ha, no pot haver mai, cap satisfacció en rebre una proposta que, rebutjada per unanimitat en el Comitè i detonant de la convocatòria de mobilitzacions amb consens absolut; s'ha transformat en la rialla de la plantilla. I fent-se inconcebible aquest adjectiu en boca dels que hi son realment a les negociacions -quan el hi deixen-, responsabilitzarem a la directiva, però no cal dir que reconeixem perfectament els culpables de l'execució epistolar que no la signen i s'ubiquen a la 2ª planta, costat de Rambla, de l'edifici on treballem.
Trencar, esquerdar, la unió dels col·lectius al Comitè d'Empresa és l'objectiu d'aquest escrit que ens han enviat.
El mandat que hi ha al Comitè és prou clar per esperar propostes, per escrit, de l'empresa. Bones paraules ja se les endugué el vent en d'altres ocasions. Hi ha una determinació ferma i inamovible que volen qüestionar.
El plenari del Comitè, i els sindicats, esperen propostes. Les negociacions ja van passar de termini i hem d'insistir, en recordar; que ja es perllongaren en el seu moment.
Diàleg sempre hi ha d'haver, però negociació és un altra cosa.
La barroera dilació en el temps amb xerrameca, per no dir o arribar en lloc, ja no hi cap davant la necessitat de resoldre conflictes que fa massa que arrosseguem.
Hi ha una determinació per arribar amb el que ens duen liquidat a final de la temporada 2017 i cap motiu, ans al contrari, per que no sigui així.
FERMS FORTS I UNITS no podem perdre!!!
Hem dit PROU!!!

El Noi del Sucre